Biografia

Francesc Pedroche (1964), àlies Doctor Dropo, és un cantant, compositor i guitarrista valencià afincat a Museros (L’Horta Nord).

Durant els anys 1994 a 1999 va formar part del grup de rock en valencià Dropo, del qual va ser fundador, junt al guitarrista Joan Blasco. Aquesta banda fou, segons J. V. Frechina, la “més pròdiga i consistent del rock valencià durant la segona meitat dels noranta”. Dues cançons musicades per Pedroche en aquell temps han tingut un ressò posterior; Una és “El clam dels socarrats”, poema de Miquel Duran de València, que fou triada en 2014 per la revista Enderrock com una de les cançons emblemàtiques per commemorar la pèrdua de llibertats arran de la guerra de successió. L’altra és “La veu d’un poble”, poema de Vicent Andrés Estellés, que Borja Penalba ha incorporat al seu espectacle “De mà en mà”, basat en textos del poeta de Burjassot.

A partir de l’any 2000, el Doctor Dropo esdevé un cantautor solitari, participant en diversos festivals musicals de caràcter reivindicatiu i en diverses col·laboracions, de tant en tant. Edita els discos Ningú no vol ser poeta (2001), Entraran a ta casa (2005) i Psicòtrops (2009).

En una ressenya d'aquest últim treball, Miquel Pujadó apunta que Dr. Dropo és “un dels cantautors més curiosos dels molts que s’han donat a conèixer darrerament” i hi afegeix que és “ imaginatiu i eclèctic, amant de les guitarres elèctriques i els jocs rítmics”. 

En 2015 participa en un disc de poemes musicats de Manel Alonso Català, amb el tema “Diürn amb harmònica”. 

En 2016 comença a col·laborar  com a guitarrista en la Big Band de la Societat Unió Musical de Museros. Des d’aleshores, comença a preparar un nou treball discogràfic, on incorporar influències del món del jazz. 

  A finals de 2018 edita el treball "Sempre que estaves sola" amb el Segell Microscopi, compost de cinc temes propis on barreja diversos estils i posa negre sobre blanc moltes de les inquietuds culturals i vitals que l’assetgen els últims anys (soledat, fracàs, decepció, inconformisme, alegria, bellesa, decepció, fracàs i soledat). Compta amb l’inestimable ajuda de diversos músics (Pedro Alarcón al contrabaix, Jorge Medina a la bateria, i Vicent Tormo als teclats i producció musical). El treball, que gaudeix de unes quantes emissions radiofòniques a nivell estatal,  és molt ben valorat pels amics, amigues i algun familiar.

Arran de la pandèmia de COVID iniciada en març de 2020, el Doctor Dropo participa en diverses mogudes musicals en línia com ara els vídeos per commemorar els 25 anys de la mort d’Ovidi Montllor organitzat pel COM, el coverfest de @musicaenvalencia en instagram, un streaming de @malditoscantautores_ib, etc.

En 2021 edita dos cançons que publica en bandcamp i en el seu canal de Youtube. Es tracta de les cançons “El meu company” (versió d’un antic tema seu) i de la nova composició “La dona del metro”.  Així mateix musica el poema “Casolana” de Carmelina Sánchez-Cutillas i ho penja al seu canal de Youtube.  També penja amb freqüència algunes idees musicals al seu twitter. Aquestes idees esdevindran, tard o hora, noves composicions de temes propis i aliens.

A finals de 2021 col·labora en tres projectes musicals: el disc "Pell", produït per Mireia Vives i Borja Penalba, el disc "Per Versions", de Lluís Vicent, i el disc "Cataclim!", de Carles Enguix.