Des de fa molt de
temps, i especialment amb l’aplicació de l’anomenada llei mordassa, ens estem
acostumant a veure a artistes a les presons. Això és molt greu. Hem d’entendre
que els artistes es transformen en altres persones, en una veu col·lectiva, en
una consciència col·lectiva que ens fa reflexionar, mirar-nos a l’espill, reconèixer
que tots som iguals, que ens enganyem, i per això hem de ser crítics, oberts a
altres pensaments. Aquesta mirada diferent de l’artista és necessària per
alertar-nos, per no conformar-nos només amb el discurs oficial guiat per
interessos comercials. El mateix es pot aplicar a aquelles activistes que tenen
la valentia d’enfrontar-se al poder per defensar drets bàsics com el dret a la
vivenda, la manera de viure, la manera d’organitzar-nos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada